EM BEC LA VIDA

 

EM BEC LA VIDA

 

Em bec la vida

a petits glops

de plaent viatge.

 

M’eixamplo amb la humitat

del goig que es gaudeix

sense mesura.

 

Nadó deixat

al bassal de les llàgrimes

vessades ahir.

 

Em prego amb devoció

i m´ofereixo el do

de la realitat constant.

 

Em prenc els paisatges pel matí

i a la nit, encenc la foguera

de la paraula encesa.

 

Em desvetlla el jorn ja encetat

i m´endinso al meu pensament

com ho faig ara a aquesta terra.

 

La vida potser s´escola

engolida per l’ esdevenidor,

però en això, potser demà hi pensaré.