CAPTAIRE

 

CAPTAIRE

 Captaire de l´alè que es perd

damunt l´emoció mal viscuda,

deixant el rastre negre

de la pedra carbònica

que tot ho depura i ofega.

 

Captaire dels batecs sobrers

malmesos dins el temps ple,

esguard del somrís tendre

i la mirada ingènua.

 

Captaire de la puresa

mes enllà de dogma i moral,

capaç de qualsevol acte

gaudint amb ulls nets.

 

Captaire d´aquest temps

que em viu sense mi,

i jo el visc emboirat

per l´aparença d’un temps mesurat.

 

Perdut dins l´univers,

demano per caritat

una mica d´amor

que m´alleugereixi la gola seca.

 

Només Tu, si existissis

em podries salvar.