SÓC SÚBDIT

SOC SUBDIT

 Soc súbdit del princep diví,

 aquell que il•lumina la nit de fosca clara, 

a qui la lluna li és servent i és viva només en ell. 

 Sóc súbdit de l´amor,… i tu, … 

tu ets la crespilla que encens el foc intern, 

l´ull pel que hi veig més enllà de la porta closa, 

l´alfa i l´omega, 

l´alba, el preludi d´una nova troba que ja s´escolta llunyana,

 allà on la terra viu sota l´aigua. 

 ¡Qui sap si ja et vaig trobar sabent-te, 

o si t´hi he anat sabent mentre tu em trobaves!. 

 De vegades, les llums son calidoscòpiques 

i no les podem saber,… tan sols contemplar-les. 

 Estic aquí, nu, anhelant, com un nen perdut del món. 

 Sóc com un bocí de bosc, com un bri d´herba, 

com la sal de la llàgrima, com el retorn, d' on?. 

 Necessito algú que m´alliberi d´aquella morralla fosca 

amb la que em varen tapar al néixer. 

 Que em besi emportant-se l´alé sencer, 

que em retorni complert i net; em necessito nou i capaç, 

dispossat a vèncer, mes enllà de la mort. 

 Posar novament la pedra a l´horitzó que no avança, 

sobre l´estepa florida, sobre l´ona passada. 

 Allunyar-me nord enllá i besar la gelada terra 

on diuen que la vida acaba,… per fondre-la. 

 Encendre el foc de l´infern per cremar nostàlgies, solituts, lligams, buidor,… 

la mandra. 

 Estimada, dona'm el calor de la crespilla que brolla dels teus ulls encesos; 

more't tota, en el mar dels oblits, 

trobem-nos en aquell únic instant, mes enllà de la sorra que viatja freda. 

 Estimada … 

estimada.