GRÀCIES A LA VIDA/GRACIAS A LA VIDA

GRÀCIES A LA VIDA

Gràcies a la vida, si,

gràcies a la vida que esclata

quan l´aimada, arribant,

truca a la porta, i entrant,

sent el batec del meu cor,

i no tenint-li por, s´apropa,

i la seva mà m´acarona

en l’ aixopluc del cau

 on un jaç de gemecs

ens acull desitjós

dels sons més estimats.

Gràcies a la vida,

que encisa l´hora

darrera del jorn

que encara vol viure,

perquè és l´hora

que l´aimada pren, nua,

per amb el seu alé

encendre la crespilla

que encara crema

en aquestes brases de tardor.

Gràcies a la vida,

lleugera com el cant

del rossinyol a les nits

de la coqueta primavera.

Gràcies al valor

i a l´encert de l´acte noble,

que converteix l´ensurt

en plaer i alegria.

Gràcies a aquest temps

que ens troba sensa prendre’ns,

i ens permet sentir la fredança

de la pell nua dels dos.

Gràcies, gràcies als llavis,

que encara tremolosos

desitgen folls els teus llavis

plens de tendresa i amor.

Gràcies per aquesta hora darrera

del meu darrer jorn,

que es la única possessió

capaç de la vida,

dels teus llavis,

de la fredança dels cosos nus,

del plaer i l´alegria,

del cant del rossinyol,

d´aquestes brases de tardor,

de l’aixopluc dels gemecs

i del somriure que ara

els meus llavis dibuixen.

GRACIAS A LA VIDA



Gracias a la vida, si,

gracias a la vida que estalla

cuando la amada, llegando,

llama a la puerta, y entrando,

sintiendo el latido de mi corazón,

y no teniendo miedo, se acerca,

y su mano me acaricia

en el cobijo de la madriguera

 donde un lecho de gemidos

nos acoge deseoso 

con los sonidos más queridos.



Gracias a la vida,

que hechiza hora

última del día

que todavía quiere vivir,

porque es la hora

en que la amada toma, desnuda,

para con su aliento

encender la chispa

que aún arde

en estas brasas de otoño.



Gracias a la vida,

ligera como el canto

del ruiseñor en las noches

de la coqueta primavera.



Gracias al valor

y en el acierto del acto noble,

que convierte el susto

en placer y alegría.



Gracias a este tiempo

que nos encuentra sin tomarnos,

y nos permite sentir el escalofrío

de nuestra piel desnuda.



Gracias, gracias a los labios,

que aún temblorosos

desean locos tus labios

llenos de ternura y amor.



Gracias por esta hora última

de mi último día,

que es la única posesión

capaz de la vida,

de tus labios,

del escalofrío,

de los cuerpos desnudos,

del placer y la alegría,

del canto del ruiseñor,

estas brasas de otoño,

del cobijo de los gemidos

y la sonrisa que ahora

mis labios dibujan.